dimarts, 31 de març del 2009

Blog, sessions, etcètera.

Benvolguts companys.

Fa més d'un mes que aquest blog no rep cap entrada, i les últimes han estat o de Jordi o meves, això sí, amb algun comentari d'algunes de vosaltres. Personalment el miro cada dia, per veure si s'ha fet alguna aportació. El cert és que m'agradaria que fos més dinàmic, més participatiu, des de casos clínics fins a preguntes de cursos, o el que creieu necessari. Però potser no és un bon medi de comunicació. Us agraïria ens ho féssiu saber.
Canvi de terç.
He apreciat faltes de puntualitat a la sessió de les 8 del matí... Proposaré tancar la porta a les 8 (evidentment, hi quedaran fora els impuntuals, siguin staff o residents). Amb l'staff impuntual no tinc gaire marge de maniobra (però tampoc no sé si m'interessa), però a vosaltres m'agradaria inculcar-vos les bondats de la puntualitat.
Us animo, tot i que l'ambient de la sessió no és el més estimulador per a la participació, a que us deixeu sentir a la sessió. No obstant, si creieu que valdria la pena fer-ne sessions de trauma "a part", amb mi o amb qui sigui de moderador-junior, no tinc cap inconvenient. Agafar un cas, dissecar-lo, etcètera.
Per finalitzar, una reflexió: això passa molt ràpid... EXPRIMIU-VOS I EXPRIMIU-NOS.

4 comentaris:

anita ha dit...

Sí, probablemente tengas razón... tendriais que cerrar las puertas a las 8.00h. Yo soy una de las que llega tarde. Cojo 3 medios de transporte distintos para llegar y llevo un tiempo que el tren se para en alguna estación más de la cuenta. Igualmente, no es una excusa. Disculpadme.

No me gusta llegar tarde. No tengo la suerte de ir andando al hospital. No puedo ni quiero vivir sin ver a mi familia cada día; es mi opción y mi deber para con ellos. No obstante, tendré que madrugar más para llegar a tiempo o no... porque nunca se sabe.

En cuanto a la participización en las sesiones... Todos sabemos lo que son. Sólo se trata de averiguar por uno mismo las personas que tienen criterio y preguntarles.

Yo miro de vez en cuando la web pero me parece difícil colgar casos. El Dr. Huguet me lo explicó pero a la hora de la verdad el pobre me tuvo que colgar el mío porque no me aclaré.

Muchas gracias por todo.

Annanota ha dit...

A mi el blog em sembla una bona forma de intercanvi de casos i articles, jo el miro una vegada a la setmana. Sé que no és excusa però és que personalment a mi em falten hores i amb les sessions de residents, les del servei i els congressos ja ni em queda temps per estudiar i viure. De totes maneres em comprmometo a penjar alguna cosa en les properes setmanes.

Unknown ha dit...

Lo ciert és que ara em quedo més tranquil. Penjar casos és complicat. Però potser afegir comentaris (no a les aportacions al blog, sino de les sessions, cursos als que hi aneu, evolució de les rotacions, etcètera). Comprovar que això es mou ("estosemueve").

Tutordecot ha dit...

Portava molt de temps sense conectar-me i realment la participació és força precària. S'han unit nous membres al servei i ni un atisbo de presencia, ni un hálito de su ser!!!! Crec que el problema ve per no penjar casos, que és el que aporta més comentaris. Jo si en sabés intentaria fer-ho. Ha de ser un forum on poder escriure impressions sobre la feina i que la gent les contrasti i les critiqui (les critiqui constructivament, no com a la sessió dels matins!!!!!). Jo faré una aportació. Aquesta setmana vaig estar en un curs a Madrid, un curs de Cirurgia de la Mà que impartien els Plàstics de la Paz (allà la mà la fan ells, i em va semblar interessantíssima la visió dels plàstics, que se sembla molt a la nostra, però a l'hora te punts de vista diferents). Una de les coses interessants i aplicables (fàcilment, i si no li pregunteu al Xikitin) és, en referència a les Fx de l'EDR, que quan fan la via de Henry, després suturen la fascia ventral del FCR. Si, encara que sembli ciència fixió, és molt possible, i ho fan per tal de'evitar les adherències del tendó a la pell, accelerant la recuperació funcional. Intenteu-ho. També caldria que intentessiu ser curosos amb la obrtura del pronador quadrat per la seva posterior sutura. Els qui heu estat amb mi m'ho heu vist fer, i si jo sóc capaç de fer-ho...qualsevol de vosaltres també!!!
Àlex