diumenge, 1 de juny del 2008

LESIÓ DEL LLIGAMENT COL·LATERAL CUBITAL DEL DIT POLZE

La lesió del LLC també coneguda com la lesió del "polze del porter" suposa una patologia traumàtica bastant freqüent en accidents esportius, i més concretament, en porters i esquiadors.

L'origen de la denominació "polze del porter" (Gamekeeper's thumb) és deu a l'elevada freqüència amb la que els porters escocesos havien de matar a conills que entraven al terreny de joc desnucant-los (força en direcció radial sobre el marge cubital de l'articulació metacarpo-falàngica del dit polze).

Clínica i Diagnòstic
_____________________________________________________

El diagnòstic és eminentment clínic. El pacient descriu un traumatisme sobre el dit polze i una inestabilitat posterior del mateix. A l'exploració refereix dolor i s'observa equimosi a la base del polze. Tot i que estan qüestionades les maniobres de prova de l'estabilitat de l'articulació (donat el risc d'agreujar ruptures parcials), és una peça clau en el diagnòstic fer-les en extensió i flexió de 30º de l'articulació MTC-F en AMBDOS polzes. Cal tenir en compte que aquestes maniobres s'han de dur a terme subjectant amb fermesa el metacarpià i testant el calaix de la vora
cubital i radial.

Es pot complementar l'estudi amb unes RX simples tot i que no aporten molta més informació.

Tractament
_____________________________________________________

Es pot optar pel tractament conservador amb una fèrula que bloquegi la unió MTC-F i AINE, tot i que en lesions agudes es prefereix la revisió quirúrgica i la reparació del lligament, per evitar que lesions de Stener passin desapercebudes o que evolucionin cap a inestabilitats cròniques de l'articulació.

Lesió de Stener: coneguda com a la lesió del LCC on el seu extrem proximal resta sobre del marge proximal de l'aponeurosis de l'abductor del polze donant lloc a una inestabilitat crònica.

Les contraindicacions de la intervenció quirúrgica són:
- Osteoartritis --- estaria indicat fer una artrodesi de l'articulació
- Inestabilitat "multidireccional" de l'articulació
- Subluxació fixa de l'articulació

En el cas de les inestabilitats cròniques l'únic tractament possible és el quirúrgic.

Intervenció Quirúrgica
_____________________________________________________
1. Incisió en S sobre marge cubital de l'articulació MTC-F
2. Aixecar el "flap" cutani
3. Identificar i aïllar la branca dorsal sensitiva del nervi radial
4. Examinar el marge proximal de l'aponeurosi de l'abductor pollicis brevis (descartar/confirmar lesió Stener)
5. Incisió longitudinal sobre l'aponeurosi ( a +/- 3mm de l'extensor pollicis longus i perpendicular a ell)
6. Apartar curosament els feixos musculars exposant el lligament i l'articulació MTC-F
7. Identificar els extrems del LCC (pot trobar-se arrancament de la base de la falange proximal o ruptura tendinosa pura)
8. Sutura tendinosa o anclatge ossi segons el cas
9. Sutura per plans

3 comentaris:

Annanota ha dit...

He penjat aquest petit resum sobre les lesions del LCC del polze inspirada per un cas d'un noi de 22 anys que va ser intervingut fa 2 setmanes per aquesta lesió. La petita recerca que vaig fer el dia abans de la intervenció en el llibre de "Master Techniques of Hand Surgery" de Graham i Strickland.

Jugador de futbol, va patir un cop de pilota sobre la vora cubital del dit polze. Acudia per dolor a la zona MTC-F amb impotència per subjectar objectes petits com un bolígraf. No presentava equimosi`però les maniobres de testar l'estabilitat mostraven un calaix cubital.

A UCIES se li va col·locar un guix de Zancolli.

En el temps quirúrgic es va descartar lesió de Stener i es van suturar els dos marges del lligament ja que auqest havia patit una ruptura a nivell del terç distal del mateix sense arrancament ossi.

PD: com podeu veure per les hores en què he penjat el cas, la guàrdia m'està tractant com era d'esperar, així que si he fet algun error al descriure el cas agrairia que m'ho digueu.

Tutordecot ha dit...

El terme Gamekeeper no te massa a veure amb Goalkeeper. Es refereix als guardaboscos. La traducció és Polze d'Esquiador o de Guardaboscos i d'aqui la història dels conills.
En quant al diagnòstic, jo sempre havia sentit que mai s'havia de testar l'estabilitat fins que no tenies una Rx per valorar si hi havia un arrencament. L'últim que he llegit, del Green, és has de fer la Rx i tant li fa abans com després, perque si està trencat l'únic que faràs serà convertir la lesió en un Stener i si hi ha un arrencament, si no està deplaçat, diuen que no mobilitzaràs el fragment perque encara està prou subjecte pel periosti. El que si que remarquen és que ho has de fer suaument i a la que notes tensió avaluar. En casos d'inestabilitat, la inestabilitat és clara. Les Rx comparatives en estrés són molt maques quan es poden fer bé, però no aporten res. I la Rx també pot contribuir a la indicació quirúrgica perque ens podem trobar amb arrencaments ossis amb el fragment rotat però amb una articulació estable perque encara hi hagi fibres del lligament conservades o perque el fragment hagi tensat la càpsula articular.

Unknown ha dit...

Hola Anna i companys del blog. Gràcies per la revisió feta. No obstant, he descobert un parany: en la lesió d'Stener, el múscul implicat és l'adductor del polze, no l'abductor.