Pues estaba yo mirando la programacion del TQ3 de mañana cuando he visto que tengo un pedazo de pelvis para intervenir que habia llegado mientras estaba en el curso de Edimburgo (recomendable para R4 y aquellos que quieran practicar ingles).
Me he estado repasando el caso y queria comentar algo de los que nos presentaron allí sobre Damage Control.
En un paciente con fracturas multiples, inestable o potencialmente inestable, lo primero es el ABC. En caso de una fractura de pelvis nosotros debieramos contribuir en la C de circulation cerrando el anillo pelvico como primera medida. En este hospital son muy aficcionados a la arteriografia pero en la mayoria de sitios se recomienda inicialmente cerrar el espacio que deja abierto la pelvis para minimizar las posibilidades de sangrado.
Lo que en el curso de Edimburgo nos añadieron es que si bien esto es posible hacerlo inicialmente con el cinturon pelvico, la sabana con tensoplast que les colocamos, no se recomienda el uso de éste más allá de las 48h ya que si esta con la tension adecuada le podia dejar lesiones cutaneas que nos dificultaran proximas intervenciones (normalmente a los 5-7 dias).
Es cierto que la colocacion de un fijador externo de pelvis es una tecnica muy demandante y parece que dificulte el manejo del paciente en UCI, aunque el paciente gane en estabilidad.
Pese a las dificultades que supone es una tecnica que deberiamos ser capaces de aplicar en casos seleccionados.
Damage control orthopaedics for a pelvic ring injury with exsanguinating hemorrhage involves rapid clinical decision-making and multiple teams for resuscitation and minimally invasive pelvic stabilization (e.g., with a pelvic binder, external fixator, pelvic c-clamp, or pelvic stabilizer). Patients who do not respond to these measures should be considered for angiography and embolization if they are likely to survive the trip to the angiography suite; otherwise, they should be considered for pelvic packing once any underlying coagulopathy has been corrected.
Damage Control Orthopaedics. Evolving Concepts in the Treatment of Patients Who Have Sustained Orthopaedic Trauma Craig S. Roberts, MD1, Hans-Christoph Pape, MD2, Alan L. Jones, MD3, Arthur L. Malkani, MD1, Jorge L. Rodriguez, MD1 and Peter V. Giannoudis, MD4
Ruben
dimecres, 25 d’agost del 2010
dimarts, 17 d’agost del 2010
divendres, 6 d’agost del 2010
UN POQUITO DE RAQUIS...
Hola.
Sé que, incomprensiblemente, el raquis no es muy popular en el servicio... Burrrusss!!!
Bueno, pues yo os dejo una referencia de un articulillo que creo que os puede gustar porque es muy fácil de leer y trata de un tema que vemos cotidianamente: la discusión con el radiólogo y/o anestesista y/o uciólogo por la exploración radiológica del raquis cervical. Aunque os advierto que nos van a seguir haciendo el mismo caso que hasta ahora... o no...
"Clearing the cervical spine in critically injured patients: a comprehensive C-spine protocol to avoid unnecessary delays in diagnosis" Eur Spine J (2006) 15: 1801–1810.
La biblioteca del hospital no dispone de acceso a la European Spine Journal, yo sí. Así que si queréis el artículo me lo podeis pedir y os lo enviaré por correo electrónico.
Muchas gracias.
anita.
P.D.: VIVA EL ESQUELETO AXIAL!!!
Sé que, incomprensiblemente, el raquis no es muy popular en el servicio... Burrrusss!!!
Bueno, pues yo os dejo una referencia de un articulillo que creo que os puede gustar porque es muy fácil de leer y trata de un tema que vemos cotidianamente: la discusión con el radiólogo y/o anestesista y/o uciólogo por la exploración radiológica del raquis cervical. Aunque os advierto que nos van a seguir haciendo el mismo caso que hasta ahora... o no...
"Clearing the cervical spine in critically injured patients: a comprehensive C-spine protocol to avoid unnecessary delays in diagnosis" Eur Spine J (2006) 15: 1801–1810.
La biblioteca del hospital no dispone de acceso a la European Spine Journal, yo sí. Así que si queréis el artículo me lo podeis pedir y os lo enviaré por correo electrónico.
Muchas gracias.
anita.
P.D.: VIVA EL ESQUELETO AXIAL!!!
dijous, 5 d’agost del 2010
Fractures de la estiloides cubital...?
Aqui teniu la referència dels dos últims articles publicats sobre aquestes lesions. Tots dos són al JBJS Americà. Ho penjo en referència als comentaris que, per desgràcia i com de costum, heu hagut de sentir a la sessió d'avui al matí.
J. Sebastiaan Souer, David Ring, Stefan Matschke, Laurent Audige, Marta Marent-Huber, Jesse B. Jupiter and the AOCID Prospective ORIF Distal Radius Study Group. Effect of an Unrepaired Fracture of the Ulnar Styloid Base on Outcome After Plate-and-Screw Fixation of a Distal Radial Fracture. J Bone Joint Surg Am. 2009;91:830-838.
Jae Kwang Kim, Young-Do Koh and Nam-Hoon Do. Should an Ulnar Styloid Fracture Be Fixed Following Volar Plate Fixation of a Distal Radial Fracture? J Bone Joint Surg Am. 2010;92:1-6.
Els tireu un cop d'ull i el proper dia que algú comenti quelcom sobre el tema podreu respondre vosaltres.
J. Sebastiaan Souer, David Ring, Stefan Matschke, Laurent Audige, Marta Marent-Huber, Jesse B. Jupiter and the AOCID Prospective ORIF Distal Radius Study Group. Effect of an Unrepaired Fracture of the Ulnar Styloid Base on Outcome After Plate-and-Screw Fixation of a Distal Radial Fracture. J Bone Joint Surg Am. 2009;91:830-838.
Jae Kwang Kim, Young-Do Koh and Nam-Hoon Do. Should an Ulnar Styloid Fracture Be Fixed Following Volar Plate Fixation of a Distal Radial Fracture? J Bone Joint Surg Am. 2010;92:1-6.
Els tireu un cop d'ull i el proper dia que algú comenti quelcom sobre el tema podreu respondre vosaltres.
Article del JBJS
Fer l'esforç de ser sistemàtics i rigurosos en el proces de diagnòstic us ajudara a aprendre mes i beneficiara als vostres pacients. Segurament heu sentit alguna vegada aquesta sentència "No podem operar radiografies" donçs be ara ja surt al jbjs :
The Art of the Knee Examination: Where Has It Gone? K. Donald Shelbourne
The Journal of Bone and Joint Surgery (American). 2010;92:e9.
...com que hem fet grans avenços tecnològics (examens de alta tecnologia), la nostra capacitat per al pensament i la raó s'està utilitzant cada vegada menys. Els resultats d'aquesta enquesta indiquen que molts transtorns del genoll estan sent tractats amb cirurgia sobre la base de les troballes en les radiografies i ressonàncies magnètiques sense que es realitzi un examen minuciós dels dos genolls . Setze pacients que havien estat vistos pels cirurgians ortopèdics informen que el cirurgià havia solicitat una imatge de ressonància magnètica, però no havia realitzat un examen del genoll lesionat. Diversos estudis han demostrat que és molt comú trobar senyals anormals de ruptura de menisc en la ressonància magnètica en exploracions de persones que són asimptomàtiques, i aquestes anormalitats es fan més comuns en la vellesa. La tecnologia, que hauria de ser una eina d'assistència que ens ajudes a confirmar una orientacio diagnòstica, s'ha convertit en una crossa en la nostra professió en lloc d'una eina. En la meva opinió, una imatge de ressonància magnètica no s'ha de fer a menys que un examen detallat de els dos genolls s'hagi fet, i el metge tingui un diagnòstic de presumpció. La exploració és necessària per confirmar la orientacio diagnòstica i / o per guiar el tractament. Sarmiento ha estat eloqüent al discutir com la tecnologia ha estat un factor important en la disminució del respecte de l'ortopèdia quan va dir: "És fals afirmar que la cirurgia innecessària i abús dels exàmens d'alt cost no essencials no estan molt estesos i cada vegada més freqüents."
The Art of the Knee Examination: Where Has It Gone? K. Donald Shelbourne
The Journal of Bone and Joint Surgery (American). 2010;92:e9.
...com que hem fet grans avenços tecnològics (examens de alta tecnologia), la nostra capacitat per al pensament i la raó s'està utilitzant cada vegada menys. Els resultats d'aquesta enquesta indiquen que molts transtorns del genoll estan sent tractats amb cirurgia sobre la base de les troballes en les radiografies i ressonàncies magnètiques sense que es realitzi un examen minuciós dels dos genolls . Setze pacients que havien estat vistos pels cirurgians ortopèdics informen que el cirurgià havia solicitat una imatge de ressonància magnètica, però no havia realitzat un examen del genoll lesionat. Diversos estudis han demostrat que és molt comú trobar senyals anormals de ruptura de menisc en la ressonància magnètica en exploracions de persones que són asimptomàtiques, i aquestes anormalitats es fan més comuns en la vellesa. La tecnologia, que hauria de ser una eina d'assistència que ens ajudes a confirmar una orientacio diagnòstica, s'ha convertit en una crossa en la nostra professió en lloc d'una eina. En la meva opinió, una imatge de ressonància magnètica no s'ha de fer a menys que un examen detallat de els dos genolls s'hagi fet, i el metge tingui un diagnòstic de presumpció. La exploració és necessària per confirmar la orientacio diagnòstica i / o per guiar el tractament. Sarmiento ha estat eloqüent al discutir com la tecnologia ha estat un factor important en la disminució del respecte de l'ortopèdia quan va dir: "És fals afirmar que la cirurgia innecessària i abús dels exàmens d'alt cost no essencials no estan molt estesos i cada vegada més freqüents."
Sospito que el problema que treu a la llum aquest estudi és també present en altres articulacions del cos. Es necessita un nou èmfasi en l'educació dels metges (de tot tipus) sobre com correcte i acuradaments'ha de examinar un genoll (i altres articulacions) . No hi ha res millor per l'estudi dels pacients com escoltar que ens explica del el seu problema i realitzar un examen físic exhaustiu.
Els resultats d'un examen físic ha de prevaler sobre les conclusions d'un estudi de ressonància magnètica o un altre examen de diagnòstic quan es descobreixin discrepàncies. El judici clínic ha de ser primordial....
dilluns, 2 d’agost del 2010
Biblioteca
Bona tarda,
Avui hem començat el trasllat de la biblioteca del Servei de COT, que s'ubicarà a partir d'ara la sala de sessions de la 5a planta, a l'abast de tots. Hem d'esperar que fixin bé la prestatgeria per reubicar els llibres. Avui els he posat en caixes degudament identificades per temes per facilitar-nos la col.locació. Compto amb vosaltres per a aquesta feina, i us prego màxima cura en la utilització dels llibres. Moltes gràcies,
Pere Torner.
Avui hem començat el trasllat de la biblioteca del Servei de COT, que s'ubicarà a partir d'ara la sala de sessions de la 5a planta, a l'abast de tots. Hem d'esperar que fixin bé la prestatgeria per reubicar els llibres. Avui els he posat en caixes degudament identificades per temes per facilitar-nos la col.locació. Compto amb vosaltres per a aquesta feina, i us prego màxima cura en la utilització dels llibres. Moltes gràcies,
Pere Torner.
dilluns, 26 de juliol del 2010
diumenge, 25 de juliol del 2010
Dit en Martell
Són les lesions traumàtiques del tendó extensor a nivell de la falange distal dels dits. Freqüents en esportistes (impacte directe dit-pilota) i treballadors manuals (mestresses de casa fent el llit). No tractar aquestes lesions pot comportar una deformació permanent del dit així com una limitació del balanç articular del mateix.
Història
1880 Segond descriu l’arrancament ossi del tendó
1887 Schoening descriu la ruptura subcutània del tendó i la deformitat associada
El mecanisme lesional sol ser una flexió forçada de la interfalàngica distal en un dit que està fent extensió activa (en el cas de la lesió tendinosa pura) o l’impacte axial (lesió amb component ossi).
Diagnòstic
- Clínic: traumatisme + flexió falange distal + impossibilitat d’extensió activa
- RX (obligatòria): confirma/descarta lesió òssia associada
Història1880 Segond descriu l’arrancament ossi del tendó
1887 Schoening descriu la ruptura subcutània del tendó i la deformitat associada
El mecanisme lesional sol ser una flexió forçada de la interfalàngica distal en un dit que està fent extensió activa (en el cas de la lesió tendinosa pura) o l’impacte axial (lesió amb component ossi).
Diagnòstic- Clínic: traumatisme + flexió falange distal + impossibilitat d’extensió activa
- RX (obligatòria): confirma/descarta lesió òssia associada
•Dit en martell Tendinós (Tendinous Mallet)
1.Lesió Incompleta
2.Lesió Completa per ruptura a nivell de la inserció
3.Lesió Completa amb arrencament d’una espurna òssia
•Dit en martell ossi (Bony Mallet)
1.Fractura sense subluxació
2.Fractura amb subluxació
3.Epifisiòlisi
A.Fragment <> de 2/3 de la superfície articular
Diagnòstic diferencial
1.- Deformitat de Kirner: anomalia congènita del cartílag de creixement de la F3.
2.- Ruptura espontània extensor llarg del polzea nivell proximal.
3.- Exòstosis al cap de la F2 descrita per un grup de japonesos.
Si no es tracten, aquestes lesions evolucionen cap a una deformitat en coll de cigne.
Tractament
a) Conservador amb fèrula de Stack (c) o Abouna (d) durant 6-8 setmanes i 2 setmanes més només de nit.
b) Si hi ha subluxació o arrancament ossi cal repetir RX amb la fèrula, i si tot i així persisteix la falta de reducció s’ha d’optar pel tractament quirúrgic.
c) Tècnica percutània de Ishiguro
d) Tècniques a cel obert
e) Si es diagnostica de forma tardana es pot intentar el tractament conservador fins als 6 mesos post-traumatisme.
Conclusions
- El dit de martell és una lesió benigne sempre que es tracti adequadament.
- El diagnòstic és clínic i s’ha de complementar amb RX per detectar lesions òssies.
- S’han de valorar les opcions terapèutiques adequades al tipus de lesió i del pacient.
1.Lesió Incompleta
2.Lesió Completa per ruptura a nivell de la inserció
3.Lesió Completa amb arrencament d’una espurna òssia
•Dit en martell ossi (Bony Mallet)
1.Fractura sense subluxació
2.Fractura amb subluxació
3.Epifisiòlisi
A.Fragment <> de 2/3 de la superfície articular
Diagnòstic diferencial
1.- Deformitat de Kirner: anomalia congènita del cartílag de creixement de la F3.
2.- Ruptura espontània extensor llarg del polzea nivell proximal.
3.- Exòstosis al cap de la F2 descrita per un grup de japonesos.
Si no es tracten, aquestes lesions evolucionen cap a una deformitat en coll de cigne.
Tractament
a) Conservador amb fèrula de Stack (c) o Abouna (d) durant 6-8 setmanes i 2 setmanes més només de nit.
b) Si hi ha subluxació o arrancament ossi cal repetir RX amb la fèrula, i si tot i així persisteix la falta de reducció s’ha d’optar pel tractament quirúrgic.
c) Tècnica percutània de Ishiguro
d) Tècniques a cel obert
e) Si es diagnostica de forma tardana es pot intentar el tractament conservador fins als 6 mesos post-traumatisme.
Conclusions
- El dit de martell és una lesió benigne sempre que es tracti adequadament.
- El diagnòstic és clínic i s’ha de complementar amb RX per detectar lesions òssies.
- S’han de valorar les opcions terapèutiques adequades al tipus de lesió i del pacient.
dijous, 22 de juliol del 2010
Fractures diafisaries dels nens
Al JBJS de juliol hi ha un resum de recomanacions de part de la AAOS sobre el tractament de les fractures diafisaries del femur en els nens que son INTERESANTS.
Resum de les recomanacions
El següent és un resum de les recomanacions contingudes en la guia de pràctica clínica AAOS ', el tractament de fractures diafisàries del fèmur Pediàtrica (PDFF). Aquest resum no conté fonaments que expliquen com i per què aquestes recomanacions es van desenvolupar ni conté les proves que recolzen aquestes recomanacions. Tots els lectors d'aquest resum es recomana encaridament a consultar la guia i l'informe de proves d'aquesta informació. Estem segurs que els que lligen la guia i l'informe de proves també veurà que les recomanacions van ser desenvolupades utilitzant processos sistemàtics basats en proves destinades a combatre els prejudicis, augmentar la transparència i promoure la reproductibilitat. Aquest resum de les recomanacions no està destinada a estar sol.
1. Es recomana que els nens menors de trenta-sis mesos amb una fractura de fèmur diafisàries ser avaluats per abús de menors.
Nivell d'evidència: II
Grau de recomanació: A
2. El tractament amb un arnès de Pavlik o un guix en espiga són les opcions per als nens de sis mesos d'edat amb una fractura de fèmur diafisàries.
Nivell d'evidència: IV
Grau de recomanació: C
3. Suggerim càsting espiga primerenca o de tracció amb espica retard càsting per a nens de sis mesos a cinc anys amb una fractura de fèmur diafisàries amb menys de 2 cm de escurçament.
Nivell d'evidència: II
Grau de recomanació: B
4. No podem recomanar a favor o en contra de distribuir espiga primerenca per a nens de sis mesos a cinc anys amb una fractura de fèmur diafisàries amb més de 2 cm de escurçament.
Nivell d'evidència: V
Grau de Recomanació: No concloent
5. No podem fer recomanacions a favor o en contra de pes del pacient com un criteri per a l'ús de la fosa espica en nens de sis mesos a cinc anys amb una fractura de fèmur diafisàries.
Nivell d'evidència: V
Grau de Recomanació: No concloent
6. Quan s'usa el guix tipus espica en nens de sis mesos a cinc anys d'edat, alterant el pla de tractament és una opció si la fractura s'escurça més de 2 cm.
Nivell d'evidència: V
Grau de recomanació: C
7. No podem recomanar a favor o en contra de l'ús de qualsevol grau específic de angulació o rotació com a criteri per modificar el pla de tractament quan s'usa el guix tipus espica en nens de sis mesos a cinc anys d'edat.
Nivell d'evidència: V
Grau de Recomanació: No concloent
8. És una opció per als metges l'ús intramedul flexible clavat per tractar nens entre els cinc i onze anys amb diagnòstic de fractures diafisàries del fèmur.
Nivell d'evidència: III
Grau de recomanació: C
9. clavat rígid entrada trocantérea, platejant submuscular, i enclavat intramedul flexible són les opcions de tractament per a nens d'onze anys a la maduresa esquelètica amb diagnòstic de fractures diafisàries del fèmur, però piriforme o piramidal clavat prop de l'entrada rígides no són opcions de tractament.
Nivell d'evidència: IV
Grau de recomanació: C
10. No podem fer recomanacions a favor o en contra d'extracció dels implants quirúrgics de pacients asimptomàtics després del tractament de fractures diafisàries del fèmur.
Nivell d'evidència: IV
Grau de Recomanació: No concloent
11. No podem fer recomanacions a favor o en contra de pacients ambulatoris de teràpia física per millorar la funció després del tractament de les fractures del fèmur diafisàries pediàtrica.
Nivell d'evidència: V
Grau de Recomanació: No concloent
12. La gestió regional del dolor és una opció per a la comoditat del pacient perioperatori.
Nivell d'evidència: IV
Grau de recomanació: C
13. No podem recomanar a favor o en contra de l'ús de la clau davant la no sortida al mar per a la fixació de les plaques del fèmur pediàtrica fractures.
Nivell d'evidència: IV
Grau de Recomanació: No concloent
14. Impermeable emesos camises per espica dóna són una opció per al seu ús en nens amb diagnòstic de fractures del fèmur diafisàries pediàtrica.
Nivell d'evidència: III
Grau de recomanació: C
Resum de les recomanacions
El següent és un resum de les recomanacions contingudes en la guia de pràctica clínica AAOS ', el tractament de fractures diafisàries del fèmur Pediàtrica (PDFF). Aquest resum no conté fonaments que expliquen com i per què aquestes recomanacions es van desenvolupar ni conté les proves que recolzen aquestes recomanacions. Tots els lectors d'aquest resum es recomana encaridament a consultar la guia i l'informe de proves d'aquesta informació. Estem segurs que els que lligen la guia i l'informe de proves també veurà que les recomanacions van ser desenvolupades utilitzant processos sistemàtics basats en proves destinades a combatre els prejudicis, augmentar la transparència i promoure la reproductibilitat. Aquest resum de les recomanacions no està destinada a estar sol.
1. Es recomana que els nens menors de trenta-sis mesos amb una fractura de fèmur diafisàries ser avaluats per abús de menors.
Nivell d'evidència: II
Grau de recomanació: A
2. El tractament amb un arnès de Pavlik o un guix en espiga són les opcions per als nens de sis mesos d'edat amb una fractura de fèmur diafisàries.
Nivell d'evidència: IV
Grau de recomanació: C
3. Suggerim càsting espiga primerenca o de tracció amb espica retard càsting per a nens de sis mesos a cinc anys amb una fractura de fèmur diafisàries amb menys de 2 cm de escurçament.
Nivell d'evidència: II
Grau de recomanació: B
4. No podem recomanar a favor o en contra de distribuir espiga primerenca per a nens de sis mesos a cinc anys amb una fractura de fèmur diafisàries amb més de 2 cm de escurçament.
Nivell d'evidència: V
Grau de Recomanació: No concloent
5. No podem fer recomanacions a favor o en contra de pes del pacient com un criteri per a l'ús de la fosa espica en nens de sis mesos a cinc anys amb una fractura de fèmur diafisàries.
Nivell d'evidència: V
Grau de Recomanació: No concloent
6. Quan s'usa el guix tipus espica en nens de sis mesos a cinc anys d'edat, alterant el pla de tractament és una opció si la fractura s'escurça més de 2 cm.
Nivell d'evidència: V
Grau de recomanació: C
7. No podem recomanar a favor o en contra de l'ús de qualsevol grau específic de angulació o rotació com a criteri per modificar el pla de tractament quan s'usa el guix tipus espica en nens de sis mesos a cinc anys d'edat.
Nivell d'evidència: V
Grau de Recomanació: No concloent
8. És una opció per als metges l'ús intramedul flexible clavat per tractar nens entre els cinc i onze anys amb diagnòstic de fractures diafisàries del fèmur.
Nivell d'evidència: III
Grau de recomanació: C
9. clavat rígid entrada trocantérea, platejant submuscular, i enclavat intramedul flexible són les opcions de tractament per a nens d'onze anys a la maduresa esquelètica amb diagnòstic de fractures diafisàries del fèmur, però piriforme o piramidal clavat prop de l'entrada rígides no són opcions de tractament.
Nivell d'evidència: IV
Grau de recomanació: C
10. No podem fer recomanacions a favor o en contra d'extracció dels implants quirúrgics de pacients asimptomàtics després del tractament de fractures diafisàries del fèmur.
Nivell d'evidència: IV
Grau de Recomanació: No concloent
11. No podem fer recomanacions a favor o en contra de pacients ambulatoris de teràpia física per millorar la funció després del tractament de les fractures del fèmur diafisàries pediàtrica.
Nivell d'evidència: V
Grau de Recomanació: No concloent
12. La gestió regional del dolor és una opció per a la comoditat del pacient perioperatori.
Nivell d'evidència: IV
Grau de recomanació: C
13. No podem recomanar a favor o en contra de l'ús de la clau davant la no sortida al mar per a la fixació de les plaques del fèmur pediàtrica fractures.
Nivell d'evidència: IV
Grau de Recomanació: No concloent
14. Impermeable emesos camises per espica dóna són una opció per al seu ús en nens amb diagnòstic de fractures del fèmur diafisàries pediàtrica.
Nivell d'evidència: III
Grau de recomanació: C
dimecres, 21 de juliol del 2010
CURSOS
Hola a tots,
us penjaré a continuació uns quants enllaços per apuntar-vos a cursos que crec que són interessants.
1.- La societat espanyola de cirurgia de l'espatlla convoca 2 places pel curs de la Complutense a Madrid els dies 21 i 22 d'octubre. Aquest curs s'assembla molt al que vaig assistir jo a principis d'any i consisteix en teoria i pràctica en cadàver. Molt recomanable per tots però seria interessant que hi anessin residents grans. Us podeu apuntar a l'enllaç següent http://www.sechc.net/news.jsp?DOCUMENTID=523 Paral·lelament intentaré contactar amb el Dr.Sañudo que és el catedràtic d'anatomia que dóna les classes per intentar aconseguir una plaça independentment de la beca.
2.- Cursos de ATLS (Advanced TraumaLife Support) com ja sabeu és un curs molt complet que instrueix en el tractament del pacient politraumatitzat i el poden fer anestesiòlegs, cirurgians generals, traumatòlegs... seria recomanable que tots el poguéssim fer, així que apunteu-vos ja (tarden uns 3 anys a donar-te plaça). http://cursos.aecirujanos.es/cgi-vel/AEC/ALTA-ATLS.PAG
3.- Postgrado en Anatomía Quirúrgica para Médicos Internos Residentes de Especialidades Quirúrgicas. Ampliar els nostres coneixements d'anatomia amb teoria i pràctica. El dirigeix el Dr.Llusà. També és interessant per TOTS http://www.il3.ub.edu/es/postgrado/postgrado-anatomia-quirurgica-medicos-internos-residentes-especialidades-quirurgicas.html
Em sembla que per avui ja teniu feina.
Anna
us penjaré a continuació uns quants enllaços per apuntar-vos a cursos que crec que són interessants.
1.- La societat espanyola de cirurgia de l'espatlla convoca 2 places pel curs de la Complutense a Madrid els dies 21 i 22 d'octubre. Aquest curs s'assembla molt al que vaig assistir jo a principis d'any i consisteix en teoria i pràctica en cadàver. Molt recomanable per tots però seria interessant que hi anessin residents grans. Us podeu apuntar a l'enllaç següent http://www.sechc.net/news.jsp?DOCUMENTID=523 Paral·lelament intentaré contactar amb el Dr.Sañudo que és el catedràtic d'anatomia que dóna les classes per intentar aconseguir una plaça independentment de la beca.
2.- Cursos de ATLS (Advanced TraumaLife Support) com ja sabeu és un curs molt complet que instrueix en el tractament del pacient politraumatitzat i el poden fer anestesiòlegs, cirurgians generals, traumatòlegs... seria recomanable que tots el poguéssim fer, així que apunteu-vos ja (tarden uns 3 anys a donar-te plaça). http://cursos.aecirujanos.es/cgi-vel/AEC/ALTA-ATLS.PAG
3.- Postgrado en Anatomía Quirúrgica para Médicos Internos Residentes de Especialidades Quirúrgicas. Ampliar els nostres coneixements d'anatomia amb teoria i pràctica. El dirigeix el Dr.Llusà. També és interessant per TOTS http://www.il3.ub.edu/es/postgrado/postgrado-anatomia-quirurgica-medicos-internos-residentes-especialidades-quirurgicas.html
Em sembla que per avui ja teniu feina.
Anna
Subscriure's a:
Missatges (Atom)