dilluns, 31 de març del 2008

Spaso Method


Mètode pas a pas. Un dia a urgències


NO HI HA REDUCCIO IMPOSSIBLE SINO MALALT MAL RELAXAT
Respecte a les maniobres de reducció de les luxacions glenohumerals anteriors: Mètode de Spaso publicat al American Journal of Emergency Medicine del 2001 ( Yuen MC. The use of the Spaso technique in a patient with bilateral dislocations of shoulder.Am J Emerg Med. 2001 Jan;19(1):64-6) I al Emergency Medicine Journal 2001 (Yuen MC. An easy method to reduce anterior shoulder dislocation: the Spaso technique.Emerg Med J. 2001 Sep;18(5):370-2.) També a la la Revista española de cirugía osteoarticular:(FM Canillas del Rey. Tecnica Spaso para reduccion Luxacion anterior del hombro: Revista española de cir Osteoarticular.Vol. 42, Nº. 230, 2007 , pags. 61-6) i Revisat per un grup de Turquia a la manteixa revista aquest gener de 2008 (Ugras AA. Reduction of Anterior Shoulder Dislocations by Spaso Technique: Clinical Results.J Emerg Med. 2008 Jan 26).

Mètode fàcilment reproductible, pacient en supí es realitza tracció del membre en direcció a l'eix corporal del pacient mentre es va fent flexió de l'espatlla fins als 90º. En aquest punt, si encara no s'ha reduït, es pot fer RE. Cal distreure el pacient.
La maniobre ha de ser lenta perque no li faci mal i ho agraeixen. No cla contratracció, per això és el mètode amb el que us ho podeu fer sols. El tema és que es busca elevat per lligamentotaxis l'escàpula per encarar la glena al cap humeral. Si el pacient us aixeca tota l'espatlla, vosaltres tranquils, acaben claudicant i si no ho feu vosaltres abans acabareu reduïnt la luxació. Molt poc dolorós i fàcil de realitzar.

BEEN THERE, DONE IT, IT'S EASY!Proveu-lo us agradarà.


dijous, 13 de març del 2008

LUXACIÓ PURA DE TURMELL


Fa unes setmanes es va presentar aquest cas a sessió d'una noia jove que en un accident de moto va patir una contusió a dors del peu mentres frenava amb força. Presentava dolor i deformitat del turmell esquerre. Neurovascular distal era correcte. Al fer les radiografies es va diagnosticar de luxació tibioastragalina sense fractura. Ens va semblar un cas suficientment curiós com per revisar les publicacions i aquest és un resum del que hem trobat.


PD: ja sé que algú amb bona vista va veure una imatge compatible amb fractura no desplaçada de mal·leol tibial... però si serveix de excusa per fer una mica de ciència, podem fingir que no la hem vist, no? ;)


LUXACIÓ TIBIOASTRAGALINA SENSE FRACTURA


INTRODUCCIÓ:

La luxació tíbio-astragalina pura és una entitat molt rara. A la literatura no arriben a 100 els casos registrats, dels quals fent una revisió a PubMed se'n poden trobar 48 de publicats.

EPIDEMIOLOGIA:
Entre els casos revisats es veu un clar predomini de la luxació posteromedial (20 casos), seguides de les posteriors (5 casos), lateral (1 cas) i anterior (1 cas); 27 de les luxacions són obertes i majoritàriament en homes (26/ 8). El traumatisme en la majoria dels casos va ser en el context d’un accident de trànsit i en segon lloc en esportistes. Per últim, els antecedents de luxacions en els pacients són freqüents així com la laxitud lligamentosa.

PATOGÈNESI:
El mecanisme de la lesió és la inversió forçada en màxima flexió plantar mentre el vector de força actua en el pla axial. Per aquesta raó, les lesions es produeixen predominantment en motoristes que estan frenant de cop quan reben una contusió al dors del peu, o en esportistes que després de saltar cauen sobre el dors del peu en posició de màxima flexió plantar ( Jugadors de bàsquet, softball, baseball…)

DIAGNÒSTIC:
Clínica: dolor, impotència funcional i deformitat en articulació tibioperoneoastragalina amb o sense lesió cutània.
RX: luxació tibioastragalina sense fractura.

TRACTAMENT:
En un primer temps s’ha de reduir la luxació i re-avaluar radiològica i clínicament (comprovar la funció neurovascular distal).
En lesions tancades la recuperació funcional sol ser excel·lent amb la immobilització durant 6 setmanes amb una botina de guix. En luxacions obertes, la reparació quirúrgica dels lligaments laterals en un primer moment també sol portar cap a la funcionalitat completa a llarg termini.
En algun cas de lesió oberta, el fet de no reparar els lligaments laterals va donar lloc a moderada inestabilitat de l’articulació així com a accelerada degeneració de l’articulació tibioastragalina.
No està indicada la reparació quirúrgica del lligament deltoide.

EVOLUCIÓ:
A llarg termini es pot objectivar en alguns pacients una disminució de la dorsiflexió (5-15º) o de la flexió plantar comparant amb el turmell contralateral. No s’evidencien diferències en la prono-supinació de l’articulació. També es descriuen parestèsies al territori del nervi peroneu superficial (dors del peu).

dimarts, 26 de febrer del 2008

divendres, 22 de febrer del 2008

EBOT-Exam

Compañeros Especialistas, nueva convocatoria del examen EBOT.

A recordar: Fecha límite de inscripción 30 de junio de 2008.
Fecha de examen: 4 y 5 de octubre de 2008 (Ginebra, Suiza).

Más información en www.ebotexam.20m.com

WEB-conferencias

Noticia publicada en la página web de la SECOT el día 20/02/2008.
AVISO IMPORTANTE Residentes de COT.
La Sociedad Española de cirugía ortopédica y Traumatología y la Comisión Nacional de la Especialidad, han desarrollado un programa complementario de Formación Especializada para los residentes del país.
Por lo que se celebran en las sedes designadas por cada Sociedad Autonómica y por webconferencia, 3 sesiones anuales donde se desarrollarán los temas más prioritarios de nuestra especialidad.
Los primeros temas se impartirán el próximo jueves día 28 de febrero , por webconferencia interactiva para todo el país con el siguiente programa:
Sede : designada por cada Sociedad Autonómica.
18.00 h. Tejido óseo. Estructura y función. Luis Munuera.
19.00 h. Lesión y reparación del tejido óseo. Enric Cáceres.
Con discusión entre todas las sedes y los ponentes y discusión posterior en cada una de las sedes.

dimecres, 23 de gener del 2008

Luxacion posterior






























LUXACION POSTERIOR DE HOMBRO

EPIDEMIOLOGÍA:
La luxación posterior de la articulación gleno-humeral presenta una incidencia de 1.5-2.0% de las luxaciones de dicha articulación. Sin embargo, su incidencia real es algo mayor debido a que un 60% de los mismos pasan desapercibidos. Afecta generalmente a varones entre 35 y 55 años. Tradicionalmente la mayoría se han asociado a traumatismos de alta energía, crisis epilépticas, terapia electroconvulsiva
PATOGÉNESIS:
La luxación postraumática se debe a traumatismos de alta energía. Puede producirse de forma directa (contusión directa sobre la región anterior del hombro) o indirecta (aplicando una fuerza axial en el hombro en posición inestable de rotación interna, elevación y aducción).









CLASIFICACIÓN
-Luxación simple
-Fractura-luxación

DIAGNÓSTICO
Clínica: Extremidad en rotación interna y en aducción con "fijacion" articular (todo intento de rotar externamente es IMPOSIBLE), dolor local, y cierta deformidad.
Radiología:En la proyección AP pueden no apreciarse alteraciones o ser poco llamativas por superposicion de la glena a la imagen de la cabeza humeral. Es imprescindible la proyección tangencial a 45º (posteroanterior o "oulet view")que puede mostrar la cabeza del húmero por detrás de la glenoides. Si el intenso dolor permite realizar pocas proyecciones deberemos antes tartar este dolor.

TRATAMIENTO
Si no hay duda de que sea una fractura -luxación la reducción se realizará con el paciente en decúbito supino sobre la camilla, aplicando tracción sobre el brazo en aducción y ligera rotación interna. Si la cabeza está bloqueada, se ejerce tracción lateral complementaria con el fin de desimpactar la cabeza de la parte posterior de la glenoides. Asimismo, resulta útil ayudarse de una presión directa sobre la cabeza humeral. Se desaconseja realizar rotación externa por peligro de fractura.

Si el hombro es estable tras la reducción, se coloca un cabestrillo durante 3 semanas colocandose el hombro en rotación externa mediante una ferula u ortesis que mantenga el hombro a 40º y el brazo a 60º de rotación externa y extensión para que la cápsula y el rodete puedan cicatrizar. (un buen ejemplo de inmobilización: "Immobilization in External Rotation After Shoulder Dislocation ..." Eiji Itoi, MD J Bone Joint Surg 2007:89:2124-2131 .)
Si tras la reducción es inestable debera tratarse quirúrgicamente mediante abordaje articular realizandose siempre previamente un estudio TAC para descartar posibles fracturas ó defectos oseos que deban ser tratados. No es nada aconsejable la transfixión acromiohumeral con una agujas para su la inmovilización.


En el caso de un gran defecto oseo de Hill Sachs se puede tratar con injerto osteocondral para evitar sucesivas recidivas.





dilluns, 21 de gener del 2008

Artritis AC




















Cas interessant. Es tracta d'un procès flogotic amb antecedent d'un possible trauma regional en un pacient amb antecedent de Hep C. Febre signes flogotics amb fluctuacio. Les RX mostren signes de destruccio de les cares articulars i gas dins el si del procès . A la TAC el limit inferior que arriba a la regio bicipital.

Es tracta d'una Artritis Sèptica per cocos gram+.

divendres, 4 de gener del 2008

Sessions dels dijous

Les sessions clíniques de servei que fem els dijous poden ser una part important de la formació tant vostre com nostre. A tal fi hem pensat que es el lloc on han de tenir cabuda els següents temes.

1.-Actualitzacions de la patologia prevalent segons les unitats (maluc, genoll, esquena, ma...)
2.-Les presentacions prèvies als cursos i congressos
3.-Actualitzacions en diagnòstic per la imatge (Radiologia, RM, i d'altres tècniques de imatge)
4.-Id. dels processos reumàtics. Eines diagnòstiques. Osteoporosi...
5.-Id. d'analgèsia i tractament del dolor.
6.-Id. dels processos neuromusculars
7.-Innovacions. Noves tècniques o tecnologies (materials, eines...)
8.-Casos clínics complexes
9.-Sessions Bibliogràfiques.

dimecres, 2 de gener del 2008

CANVI DE SESSIONS

Hola a tots. Donat que ja és any nou (2008!!!!com passen els anys, eh!) i hem canviat de secció/unitat hem cregut oportú variar també les sessions dels residents per tal que vagin lligades a la secció/unitat que estem.
És important que mireu les modificacions del calendari de sessions. No us despisteu!!!
Feu-m'ho saber si teniu algun dubte o qualsevol comentari.

Els millors desitjos per aquest 2008 i porteu-vos bé que encara han de venir els reis.

Salomeke.